ircvm


 CALL FOR PAPERS:
Escriure i llegir a l’Edat Mitjana


hhhhh

Einsin commença li rois a lire les oeuvres Lancelot par les peintures que il veoit...

Paris, Bibliothèque nationale de France, Manuscrits, Français 116, Folio 688 v° 

L’IRCVM, Institut de Recerca en Cultures Medievals, de la Universitat de Barcelona, convoca el seu primer congrés que, amb el títol Escriure i llegir a l’Edat Mitjana, se celebrarà a les Facultats de Filologia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona del 25 al 27 d’abril de 2018.

El congrés s’articularà al voltant de sis sessions que, amb tres ponències cadascuna (de 30 minuts de durada) i les corresponents comunicacions (de 15 minuts de durada), tractaran aspectes diversos a l’entorn del tema del congrés.

SESSIÓ 1: Els espais de l’escriptura, els espais de lectura

SESSIÓ 2: Aprenentatge, usos i difusió de l’escriptura

SESSIÓ 3: Lletra, so i imatge

SESSIÓ 4. Del cant a la lectura: la recepció escrita dels trobadors

SESSIÓ 5: Escriptura i memòria: el paper dels notaris a l’edat mitjana

SESSIÓ 6: Les inscripcions als límits de l’edat mitjana

Es poden presentar propostes de comunicació fins al 15 d’octubre de 2017. Les propostes, d’un màxim de 1.000 caràcters, s’han d’enviar a congres.ircvm@ub.edu; cal indicar a quina de les 6 seccions van destinades. Les propostes de comunicacions seran valorades pel comitè científic, que donarà una resposta a l’autor o autora a finals de novembre. Una selecció de les contribucions es publicarà a SVMMA. Revista de Cultures Medievals.


Tota la correspondència del congrés s’ha d’adreçar a congres.ircvm@ub.edu


ESCRIURE  I LLEGIR A L’EDAT MITJANA 

Escriure i llegir, dues activitats que avui en dia s’impliquen mútuament, eren a l’època medieval tasques ben diferenciades, tant des del punt de vista conceptual com competencial, i certament més esteses del que dóna a entendre el vell tòpic tradicional d’una edat mitjana fosca d’analfabetisme generalitzat. Volem projectar una mirada interdisciplinària de l’edat mitjana a partir de la interrogació, des d’una perspectiva psicològica, social i cultural, sobre la concepció i la pràctica de la lectura i de l’escriptura en aquesta època. En el decurs del nostre itinerari ens interessaran els processos de producció, classificació i conservació de les fonts escrites així com la relació de l’escriptura amb l’exercici del poder i amb dinàmiques, d’índole diversa, que van impulsar profundes transformacions de la vida política, social i cultural al llarg d’aquest període històric. L’anàlisi de les diferents modalitats de lectura i de les pràctiques escripturàries ens abocarà també a l’estudi dels espais en els quals es produïen i a la reflexió sobre els aspectes materials, des de la relació entre escriptura i suport que posa en joc l’epigrafia medieval a la configuració del llibre com a objecte de luxe, sovint indicador del prestigi o del poder del seu posseïdor. Un dels eixos que centrarà el debat seran les nocions mateixes de “lectura” i “escriptura”, en una època on els confins entre la lletra, la veu i la imatge eren tan làbils com els que delimitaven la frontera, sempre difusa i inestable, entre litterati i illitterati.

L’òptica interdisciplinària, que, d’acord amb els pressupòsits metodològics de l’IRCVM, guia el nostre plantejament, ens permetrà articular el debat científic al voltant de diversos blocs temàtics.


SESSIÓ 1: Els espais de l’escriptura, els espais de lectura 

L’alta edat mitjana és un període en el qual l’escriptura i la lectura eren habilitats reservades a pocs, essencialment als membres de l’estament eclesiàstic i a un reduït grup de privilegiats laics; homes, però també dones.  En aquesta sessió volem abordar els contextos de la lectura en veu alta, així  com les relacions, sempre difícils, entre el missatge oral i el visual, és a dir, com les imatges i les paraules s’entrellaçaven i complementaven. És per això que ens centrem en l’anàlisi dels espais on es produïa aquesta fusió entre lletra i imatge. Un dels marcs privilegiats de la nostra anàlisi seran els espais sacres, on la paraula i la imatge s’inserien en el ritual litúrgic; determinaven les diverses formes de control dels laics per part de l’estament eclesiàstic, i,  s’adreçaven preferentment als monjos, amb unes intencions, un ressò i uns continguts diferents.


SESSIÓ 2: Aprenentatge, usos i difusió de l’escriptura

A partir del segle xiii, la lectura i l’escriptura es van difondre com no havien fet mai abans en els medis urbans de l’Europa cristiana i els laics van anar accedint progressivament a tota mena de textos. La societat de la baixa edat mitjana és una societat alfabetitzada, que fonamenta els seus valors en un rerefons textual cada cop més accessible a tots els estaments, si bé això no exclou que l’exposició oral protagonitzi molts àmbits culturals, com la poesia lírica, el sermó del predicador o del monarca, els espectacles dels joglars o la classe magistral impartida a l’escola. El panorama és complex i canviant i s’ha d’analitzar sectorialment: les tres ponències d’aquesta sessió exploren l’aprenentatge, els usos i la difusió de l’escriptura en aquest context cronològic i sociocultural de l’Europa cristiana.


SESSIÓ 3: Lletra, so i imatge

Quod visum placet. A l’edat mitjana, com avui, la imatge jugava un rol essencial. Paul Zanker apel·lava al poder de les imatges en l’època imperial, però alhora reconeixia la importància de les inscripcions perquè la renovació ordida pel mític August fos un èxit.

Segons Gombrich, l’anàlisi d’una imatge depèn de tres variables: codi, text i context. La seua interpretació exigeix una mirada àmplia, perquè les imatges són record viu d’històries sagrades i profanes.

En aquesta sessió s’analitzaran obres en què la lletra, la imatge i la notació musical ocupen un lloc comú i estableixen un diàleg en què resulta impossible entendre el tot sense tenir en compte l’una i les altres. Corones ornamentades amb inicials, neumes, cicles pictòrics i/o esculpits d’històries acompanyades de textos literaris, són només un tast del que es plantejarà.


SESSIÓ 4: Del cant a la lectura: la recepció escrita dels trobadors

La poesia dels trobadors que avui fruïm essencialment a través de la lectura privada va néixer destinada al cant davant una selecta audiència d’entesos. La convergència de paraula, música i gestualitat corporal en la lírica trobadoresca es veuria més tard alterada amb la configuració de modalitats de recepció sovint mediatitzades pel pas del cant a la lectura, de l’oralitat a l’escriptura. Aquesta recepció sovint s’associa a l’expansió del moviment trobadoresc fora d’Occitània. Tenint en compte aquestes perspectives, volem estudiar la dimensió oral i “performativa” de la lírica dels trobadors i els diversos fenòmens connectats a la seva recepció escrita, atenent a les transformacions que va implicar el pas de l’audició a la lectura, així com les formes d’apropiació d’aquesta tradició lírica per part de les diferents literatures europees.

 

SESSIÓ 5: Escriptura i memòria: el paper dels notaris a l’Edat Mitjana

El notariat és una institució cabdal en el sí de la societat medieval. Els notaris donen garanties jurídiques a molts aspectes de la vida quotidiana, de l’economia i de la vida familiar posant per escrit infinitat de contractes jurídics. Com a resultat d’aquesta activitat, els arxius conserven milers de registres que contenen tots aquests documents, amb diferències entre uns regnes i altres, i entre ciutats i pobles. Aquestes diferències, que fins i tot poden ser dins d’una mateixa notaria, fan més rica encara la documentació notarial i fan també necessari un estudi comparatiu entre cada una de les realitats. 

En aquesta sessió es vol estudiar com els notaris construeixen la memòria a partir de la seva activitat en la societat, una societat que està en expansió i creixement i en la qual són cada vegada més necessaris. Aquesta memòria es conserva en els protocols notarials, una font documental imprescindible per a estudiar la pròpia història del notariat i també la història de la societat medieval.


SESSIÓ 6: Les inscripcions als límits de l’edat mitjana

Què fa que una inscripció del 700 sigui més “medieval” que una del 600? Una inscripció del 1450 és diferent d’un text del 1550? En aquesta sessió volem abordar el problema de la datació i la gestió d’una epigrafia dels límits i la incidència d’ambdós elements en la representativitat de la documentació epigràfica entre antiguitat i època moderna. El temps de la cultura epigràfica, de més llarga durada que el d’altres manifestacions culturals, és simultàniament motor i testimoni de transformacions tant en la concepció com en l’ús de l’escriptura. El límit entre l’antiguitat i l’edat mitjana i entre l’edat mitjana i l’època moderna pot ser entès com l’enllaç entre dues pràctiques, dins d’espais en transformació a múltiples nivells. Dins els límits, a més, no només hi ha els extrems: què succeeix en les tradicions epigràfiques enfront dels fenòmens de “renaixement”?


Comitè científic



Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili)

Vincent Debiais (Université de Poitiers)

Alberto Paulo Farmhouse (Universidade de Lisboa)

Blanca Garí (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Nikolas Jasper (Universität Heidelberg)

Imma Lorés (Universitat de Lleida)

Daniel Piñol (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Mercè Puig (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Antoni Riera (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Isabel de Riquer (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Flocel Sabaté (Universitat de Lleida)

María Dolores Teijeira (IEM – Universidad de León)


Coordinació


Meritxell Simó (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Antoni Conejo  (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Marta Sancho (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Maria-Reina Bastardas (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Meritxell Blasco (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Maria Soler (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Joan Dalmases (IRCVM – Universitat de Barcelona)


Comitè organitzador


Anna Alberni (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Gemma Avenoza (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Lola Badia (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Maria-Reina Bastardas (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Francesc Bernat (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Meritxell Blasco (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Pau Castell (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Lluís Cifuentes (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Mireia Comas (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Antoni Conejo  (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Joan Dalmases (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Milagros Guàrdia (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Carles Mancho (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Anna M. Mussons (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Marta Sancho (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Meritxell Simó (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Maria Soler (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Daniel Piñol (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Rosa Lluch (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Rebecca Swanson (IRCVM – Universitat de Barcelona)

Josep Vilella (IRCVM – Universitat de Barcelona)



Preus


Quota d'inscripció: 90 euros

Estudiants, aturats i jubilats: 45 euros

Membres de l'IRCVM i d'Ardit: 20 euros


 


                                   Descarregar Call for Papers

                                   Download Call for Papers (english version)






© 2010-2014 - IRCVM   |  Condicions d'ús   |  Política de Cookies  |  Disseny i Programació : Tupsar 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons   Llic�ncia de Creative Commons