IRCVM

 Ircvm » FORMACIÓ » Doctorat

Doctorat en Cultures Medievals

Per què fer un doctorat en Cultures Medievals ?

El programa de Doctorat Cultures Medievals (DCM) de la Universitat de Barcelona s’inscriu en la tradició universitària dels “Estudis Medievals”  interdisciplinaris presents avui en els instituts de recerca, màsters universitaris i programes de doctorat que ofereixen  les mes importants universitats d’arreu del món. 

Per qui ha orientat o vol orientar la seva recerca i els seus estudis cap al món medieval en qualsevol dels seus aspectes, aspirar a obtenir el doctorat, es a dir, la més alta titulació universitària possible, en Cultures Medievals es sens dubte un repte fascinant

El caràcter inter i trasn-disciplinar dels estudis medievals, que constitueix l’eix fonamental d’aquest doctorat, garanteix  als seus membres una formació amplia i rica en enfocaments. L’objectiu prioritari d’aquesta formació és proporcionar les competències d’una professionalització en la recerca altament qualificada per portar a terme estudis i aproximacions al món medieval de manera independent, per supervisar la recerca d’altres, per enfrontar-se a problemes, fer-se preguntes i avançar amb esperit crític en el coneixement de l’Edat Mitjana.

Com neix i quins són els objectius del DCM de la Universitat de Barcelona ?

La formació doctoral que proposa el DCM de la UB s’emmarca en una línia de continuïtat que  va arrencar amb la creació del  Màster en Cultures Medievals a l’any 2007  i del Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), l’any 2008.

Aquest doctorat aspirar a integrar els investigadors en formació als projectes competitius de l’IRCVM, donant una continuïtat entre estre estudis pre-doctorals i post-doctorals.  La vocació del nostre doctorat és assolir el nivell màxim d'excel·lència amb el nostre model transdisciplinar, especialment rellevant en l’àmbit dels estudis medievals, aprofitant per a això tant la nostra experiència com la potent i destacada dimensió internacional dels grups de recerca de la UB que s'integren a l'Institut.

Estudiants dels àmbits de la història, la història de l’art, la filosofia, la filologia, i altres disciplines de les humanitats interessats en l’Edat Mitjana trobaran en el nostre programa les eines per enriquir la seva recerca amb la col·laboració entre diferents àmbits de coneixement, assolint un nivell internacional d’excel·lència. De fet, aquesta dimensió internacional queda ja reflectida en el propi claustre de professors d'aquest doctorat: al costat d'un professorat altament especialitzat procedent de l’IRCVM i més e general de la UB, el DCM compte amb la col·laboració del CSIC de Barcelona, tot incorporant professors del Departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals, i integra així mateix investigadors procedents d'universitats de diferents països europeus i americans. 


Dates importants per a estudiants de nou accès

Periode d'admissió de sol·licituds: 15 de juliol al 15 de setembre (ambdós inclosos).

Periode de matriculació: Al llarg del mes de setembre. Important: La matrícula només es podrà fer efectiva després que la Comissió de doctorat hagi resolt favorablement la sol·licitud d’admissió i aquesta resolució hagi estat comunicada al/ a la candidat/a.

Podeu consultar tota la informació relativa a la matricula aquí.

Què és un doctorat i com funciona?

Un doctorat correspon al tercer cicle d’estudis universitaris oficials, és a dir són aquells estudis als quals es poden accedir després de cursar un Màster Oficial o haver superat la Suficiència Investigadora i que tenen com a finalitat la elaboració i defensa de la tesi doctoral, després de la qual s’obtindrà el títol de doctor/a.

Com es pot accedir

Per accedir als nous programes de doctorat es necessari realitzar una sol·licitud de pre-admissió i serà la Comissió Acadèmica l’encarregada de valorar l’accés al programa dels estudiants.


Requistis

Tenir un total de 300 ECTS entre màster i grau o tenir previsió de tenir-los en el moment de la matricula.
Estudiants que han obtingut la seva titulació en una universitat estrangera, consulteu aquí.
English Version here.


Documents específics que s'han de presentar per demanar l'accés

S'ha d'entregar el Formulari d'Admissió emplenat i altes documents específics del DCM per a poder avaluar les sol·licituds. La documentació s'ha d'enviar a doctorat.gih@ub.edu 

  • Carta de motivació per la realització d'un programa de doctorat
  • Proposta de recerca doctoral
  • Expedient acadèmic de Grau/Llicenciatura
  • Expedient acadèmic de Màster
  • Curriculum Vitæ (experiència investigadora, experiència laboral, publicacions, beques, llengües, altres mèrits acadèmics)
  • 2 Cartes de presentació 

Quina durada te

Dedicació a temps complert: 3 anys amb la possibilitat de dues pròrrogues prèvia autorització de la comissió, amb una durada màxima de 5 anys.

Dedicació a temps parcial: 5 anys amb la possibilitat de tres pròrrogues prèvia autorització de la comissió, amb una durada màxima de 8 anys. 

Quines activitats de formació s'han de realitzar

Els nous programes de doctorat contemplen una formació d’aproximadament unes 120h (òbviament podeu fer-ne més), tant a temps parcial com complert, però amb una distribució anual diferent.

Els/les que realitzeu el doctorat a temps complet durant el primer curs haureu de fer 40h de formació (entre elles, obligatòriament el seminari inicial de doctorat amb la presentació dels plans de recerca) i en el 2n i 3r curs s’hauran de realitzar altres 40h d’activitats de formació optatives (cada curs).

Els/les que realitzeu el doctorat a temps parcial, durant el 1r curs haureu de realitzar 20h, i a partir del 2n any es faran 15h d’activitatsformatives (cada curs).

Pots consultar les activitats pròpies del DCM aquí:
En Català
En Castellano

Com s'estructura el doctorat

El primer curs haureu de presentar un pla de recerca, aproximadament al mes de maig, que haurà de incloure com a mínim els següents apartats:

-Títol provisional de la tesi
-Objectius
-Metodologia que s’utilitzarà
-Cronograma i planificació temporal

Aquest pla de recerca s´ha de entregar a Secretaria acompanyat pel document administratiu de sol·licitud d’aprovació del Pla per la Comissió del programa. Secretaria ho farà arribar a la comissió.
Aquest primer any les activitats formatives es faran arribar a la Comissió que tindrà en compte el seu compliment com a condició per a la aprovació del Pla.

A partir del segon curs i fins el dipòsit de la tesi, els doctorands/es hauran de presentar l’informe de seguiment  juntament amb el full d'activitats i el document administratiu.


Llengües

Aquest doctorat no ha volgut evitar la riquesa lingüística inherent als estudis medievals sinó potenciar-la. Per aquest motiu hem definit com a llengües instrumentals del DCM:

  • anglès
  • alemany 
  • català
  • espanyol
  • francès
  • italià
  • i portuguès

Podent ser ampliades en funció de les matèries impartides amb:

  • hebreu
  • llatí
  • occità
  • àrab

Conctacte

Dra. Blanca Garí
+34 934 037 939
gari@ub.edu 
El Doctorat en Cultures Medievals a Facebook: https://www.facebook.com/DoctoratCulturesMedievals
L’IRCVM a Twitter: @IRCVM
https://image.freepik.com/iconos-gratis/pagina-web-inicio_318-85928.jpg  www.ub.edu/dcm

Altres enllaços d'interès. 


Matrícula  


Podeu consultar totes les dades relatives a la matrícula, de primer any i dels estudiants que continuen, aquí.



Documents Importants


Full d'Activitats 
En català
En espanyol
En anglès

1r any de doctorat


Document de compromís
En català
En espanyol

Sol·licitud d’Admissió de Pla de Recerca
En català

Continuïtat


Document de Compromís (a entregar en el moment de la matricula en cas que s’hagi incorporat o canviat el/la tutor/a o el/la director/a de la tesi; prèvia autorització de la comissió)
En català
En espanyol

Sol·licitud d'afegiment/modificació de director de tesi
En català

Modificació del títol de tesi
En català

Modificació del temps de dedicació 
En català

Sol·licitud informe de seguiment anual (Document administratiu a entregar amb l'informe del/s director/s de tesi)
En català

Sol·licitud de pròrroga 
En català

Darrer any


Sol·licitud per dipòsit de tesi doctoral
En catala
Més informació sobre els requisits i condicions aquí

Normes per la presentació de la tesi en forma de compendi d'articles 
Podeu consultar els requisits i condicions aquí

Sol·licitud de menció Doctor Europeu
En català

Sol·licitud de menció Doctor Internacional
En català

Fitxa de tesi doctoral teseu
En català

Procediment per pagar el títol 
Podeu consultar el procediment aquí



LÍNIES DE RECERCA DEL PROGRAMA

❶ Reconstrucció i anàlisi del patrimoni arqueològic, artístic i textual.

Després de llargs segles d'oblit, el patrimoni tardo-antic, medieval i pre-modern va ser descobert com a tal al llarg del segle XIX. D’aleshores ençà, el concepte de patrimoni ha incorporat, no només les fàbriques catedralícies o monàstiques sinó també el còdex, el document o els vestigis arqueològics i ho ha anat fent a partir d'una visió pròpia del moment. La voluntat de la seva conservació i, si escau, la d'una restauració que respongués a criteris de l'època, va alterar, en ocasions profundament, aquest patrimoni. Per això mateix, avui resulta imprescindible un esforç científic per restituir.

D'altra banda, el concepte actualment ampliat i enriquit de patrimoni, comprèn els llocs d'hàbitat, les fortificacions, els llocs de culte i de treball. L'organització del territori, l'evolució del paisatge i l'explotació dels recursos naturals el completen. En part, els estudis englobats en aquesta línia també poden ser concebuts dins dels àmbits actuals de les denominades eco història, etnohistòria, geohistòria, història de la quotidianitat i història de la tècnica.

Per tant, en aquesta línia s'aglutinen les investigacions relacionades amb aspectes diversos del patrimoni i de la cultura material de l'Antiguitat Tardana, l'Edat Mitjana i la època pre-moderna. Hi troben cabuda les investigacions que tenen com a objectiu un o diversos dels aspectes següents:

  • L'estudi del patrimoni com a eina per a la reconstrucció del passat tardoantic, medieval o pre-modern.
  • La documentació i la reflexió sobre la seva preservació i alteracions al llarg del temps.
  • La difusió del patrimoni que permeti un retorn a la societat dels coneixements adquirits per les investigacions, convertint-lo en veritable instrument per al desenvolupament en l'actualitat.
  • La investigació, a partir de les evidències del registre arqueològic, dels aspectes socioeconòmics i culturals de l'època.
  • Els estudis arqueomètrics i paleoambientals a partir dels materials i mostres vinculades a jaciments arqueològics.
  • Els estudis comparatius a partir de les dades procedents de fonts de divers origen: l'arqueologia, l'anàlisi textual, els estudis iconogràfics, buscant la complementarietat i identificant les contradiccions.
  • La revaloració del patrimoni arquitectònic i arqueològic a partir d'estudis monogràfics d'edificis o jaciments concrets.

❷ Llenguatges: textos i imatges.

L'estudi dels llenguatges en tota la seva complexitat conceptual ha adquirit en les darreres dècades un gran protagonisme en la recerca què ha desenvolupat en relació a ells amplis estudis en el camp d'anàlisi tant de la semàntica del text com de la imatge. Aquesta segona línia del nostre doctorat explora temàtiques relacionades amb l'edició i interpretació dels textos tardoantics, medievals i pre-moderns, les modalitats lingüístiques nascudes i difoses a l'Europa medieval, les característiques materials de la difusió d'aquesta cultura a través de l'oralitat, de l'escriptura en rotlles o en còdexs, les implicacions d'aquestes innovacions culturals i tècniques com a reflex del món i de la societat, així com l'estudi dels llenguatges i codis simbòlics de naturalesa no textual que complementen i conviuen amb el text escrit: la música , la iconografia, la il·lustració de manuscrits, etc.

S'aglutinen en aquesta línia les investigacions que tenen com a objectiu un o diversos dels aspectes següents:

  • Recerques filològiques pròpiament dites sobre l'establiment i la reconstrucció dels textos a partir de la crítica interna i externa.
  • L’anàlisi contextual del món cultural que va produir aquests textos, atenent les condicions literàries, artístiques, religioses, polítiques, jurídiques, econòmiques, etc.
  • La naturalesa musical d'una part notable de la literatura del període medieval.
  • Les relacions entre text i imatge en còdexs, manuscrits i també en altres suports materials.
  • L'anàlisi de l'esquema bàsic de la teoria de la comunicació: les relacions entre emissors i receptors, els codis utilitzats en el missatge.

❸ Pensament, mentalitats i transmissió de coneixements.

L'estudi de les mentalitats no només es construeix sobre la revolució epistemològica dels anys setanta del segle XX que, com és ben sabut, va canviar radicalment els fonaments teòrics de la disciplina, sinó que va convertir la mateixa discussió metodològica i la reflexió sobre la manera d'abordar els estudis històrics i de les ciències socials en un dels objectius de la investigació.

En el node central d’aquesta tercera línia d'investigació es troben els estudis dedicats al pensament, la cultura, i l'imaginari religiós i social en el món tardoantic, medieval i pre-modern. Hi caben en ella des de les anàlisis dedicades a l'educació i els processos de transferència del coneixement, als treballs orientats cap a l'estudi i la reconstrucció de les creences, l'imaginari social, la religiositat i les mentalitats, o a les modalitats i característiques de la transmissió de coneixements pràctics i teòrics en l'espai de la vida quotidiana. Els tres eixos al seu torn s'enquadren en l'estudi d'una societat que des de l'Antiguitat Tardana rep l'empremta de la difusió i imposició del cristianisme que, molt més enllà del fet religiós, suposa, un canvi cultural global, essencial i transcendent.

Es tracta d'una línia particularment oberta a la recerca interdisciplinària.

En aquesta línia hi tenen cabuda les recerques que tenen com a objectiu un o diversos dels aspectes següents:

  • Estudis sobre pràctiques, institucions i contextos d'educació, ensenyament i transmissió del coneixement.
  • Creences religioses, corrents d'espiritualitat, i relacions entre ortodòxia i heretgia.
  • Sabers pràctics i sabers erudits, el seu desenvolupament, transmissió i interconnexions.
  • Història de les emocions i la gestió de la subjectivitat.

❹ Poder i institucions: economia, societat, relacions i formes de vida.

L'anàlisi dels grups de poder i de les institucions que disposaven dels mecanismes de control de la societat medieval constitueix l'objectiu principal de les investigacions d'aquesta línia. Des de l'Antiguitat Tardana fins a finals de l'Edat Mitjana i ja en l'època pre-moderna es van produir notables canvis en les institucions de poder i en les elits que les controlaven. Es tracta d'un fenomen orgànicament vinculat amb els enfrontaments institucionals, les controvèrsies doctrinals i les polièdriques lluites entre estaments eclesiàstics i seculars: aitals factors caracteritzen el decurs històric d'aquests segles. Per això es contemplen els profunds canvis que acompanyen la cristianització del món antic, la implantació de les institucions feudals i la configuració de les noves classes dominants en els entorns urbans. Per descomptat, i en relació amb aquestes transformacions, l'Església institucional, en particular el papat, esdevé un punt de referència ineludible. Aquesta línia també comprèn l'anàlisi dels fonaments del poder, la riquesa, les formes de vida, les bases legals i jurídiques així com les relacions i els vincles que es van establir entre els diferents grups i en relació amb el conjunt de la societat.

En aquesta línia tenen cabuda totes les investigacions que plantegen com a objectius un o diversos dels aspectes següents:

  • Processos històrics econòmics, socials i institucionals.
  • Història del poder, estructures polítiques, diplomàtiques, militars.
  • Alimentació i societat.

ESTRUCTURA I CLAUSTRE DE PROFESSORS

 
Comissió de doctorat

Coordinadora:  Dra. Blanca Garí

Comisió: Dra. Gemma Avenoza Vera (UB), Dra. Mertixell Blasco (UB), Dr. Joan Domenge Mesquida (UB), Dra. Milagros Guardia Pons (UB), Dra. Marta Sancho Planas (UB), Dra. Roser Salicrú Lluch (CSIC) i Dr. Josep Vilella Massana (UB).


Claustre de professors del DCM
composat principalment per investigadors de la UB i el CSIC amb la col·laboració d'investigadors internacionals.

Investigadors de la UB:

Dr. Raimon Arola Ferrer , Dra. Gemma A Venoza Vera , Dra. Maria Reina Bastardas Rufat,  Dr. Vicente Beltran Pepio ,  Dra. Meritxell Blasco Orellana,  Dr. Carles Buenacasa Perez,  Dr. Miquel Candel Sanmartin, Dra. Elena Cantarell Barella, Dr. Salvador Claramunt Rodriguez , Dra. Mireia Comas Via,  Dr. Antoni Conejo Da Pena, Dra. Isabel De Riquer Permanyer, Dr. Joan Domenge Mesquida , Dra. Francesca Español Bertran, Dr. José Enrique Gargallo Gil, Dra. Blanca Gari De Aguilera, Dr. Andreu Grau Arau,  Dra. Milagros Guardia Pons,  Dr. Ignacio Guiu Andreu,  Dr. Juan Antonio Jimenez Sanchez,  Dr. J.Ramon Magdalena Nom De Deu,  Dr. Carles Mancho Suarez,  Dr. Pere Maymo Capdevila,  Dra. Anna Maria Mussons Freixas,  Dr. Daniel Piñol Alabart, Dr. José Maria Reyes Cano,  Dr. Antoni Riera Melis,  Dra. Georgina Maria Sales Carbonell,  Dra. Marta Sancho Planas,  Dra. Meritxell Simo Torres  Dra. Maria Soler Sala  Dra. Maria Lourdes Soriano Robles,  Dr. Jacobo Manuel Vidal Franquet, Dr. .Josep Vilella Masana,  Dr. lRaul Villegas Marin i Dra. Teresa Maria Viñolas Vida


Investigadors del CSIC i d'altres universitats:

Dr. Manuel Sánchez Marínez, CSIC-Institució Milà i Fontanals.

Dra. Roser Salicrú Lluch, CSIC-Institució Milà i Fontanals.

Dr. Pere Verdés Pijoan, CSIC-Institució Milà i Fontanals.

Dr. Vincent Debiais, Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale (CESCM) de Poitiers (France).

Dra. Ximena Illanes Zubieta, Instituto de Historia de la Pontificia Universidad Católica de Chile.

Dra. Gemma Teresa Colesanti, Istituto di Studi sulle Società del Mediterraneo (CNR, Italia).

Dr. Simone Ventura, School of Language, Linguistics and Film, Queen Mary, University of London (Great Britain).

Dra. Andreina Contesasa, U. Nahom Museum of Italian Jewish Art de Jerusalem (Israel).

Dra. Ana Maria Rodrigues, Universidade de Lisboa (Portugal). 

Dr. Carlo Pulsoni, Università degli Studi di Perugia (Italia).

Dra. Giulia Bordi, Università degli Studi di Roma tre (Italia).

Dra. Immaculada Lorés Otzet, Universitat de Lleida (UdL).

Dra. Licia Buttà, Universitat Rovira i Virgili (URV).

Dra. Nuria Silleras Fernández, University of Colorado-Boulder (USA).

Dra. Maria Josep Coderch Barrios, University of Durham (Great Britain).



Grups de Recerca (SGR)
El programa compta amb professorat que pertany a 8 SGR consolidats en la convocatòria 2014

Aula Música Poètica (2014SGR941)

Ars Picta (2014SGR986)

GRAT. Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (2014SGR362)

Pragmatica de la literatura a la Edat Mitjana (2014SGR51) 

MAHPA Grup de Recerca en estudis Medievals d'Art, Història, Paleografia i Arqueologia (2014SGR794)

ODELA Observatori de l'Alimentació (2014SGR877)

CAHIM La Corona catalanoaragonesa. L’Islam i el món mediterrani (2014SGR8)

Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval (2014 SGR1154) 

© 2010-2014 - IRCVM   |  Condicions d'ús   |  Política de Cookies  |  Disseny i Programació : Tupsar 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons   Llic�ncia de Creative Commons