L’IRCVM, Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, convoca el seu segon congrés, que, amb el títol Digitalitzar l’Edat Mitjana, se celebrarà a les Facultats de Filologia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona del 5 al 7 d’octubre de 2021. El congrés s’articularà al voltant de cinc sessions:
SESSIÓ 1: Del Spatial Turn al Deep Mapping: el valor de la territorialització
SESSIÓ 2: El repte de la tercera dimensió: recerca i divulgació
SESSIÓ 3: Del document al Data Mining: gestió de dades i recerca
SESSIÓ 4: La gamificació com a eina de difusió i docència
SESSIÓ 5: Les xarxes socials en la recerca, difusió i docència
Es poden presentar propostes de comunicació fins al 28 de febrer de 2021. Les propostes, d’un màxim de 1.000 caràcters, s’han d’enviar a congres.ircvm@ub.edu; cal indicar a quina de les 5 seccions van destinades. Una selecció de les contribucions serà publicada en un volum sotmès a peer review.
Tota la correspondència del congrés s’ha d’adreçar a congres.ircvm@ub.edu
Digitalitzar l’Edat Mitjana
L’ús d’eines digitals ha esdevingut imprescindible per a la recerca: les bases de dades, la digitalització, les cartografies històriques amb sistemes de georeferenciació (GIS) o la recreació virtual d’espais són només alguns exemples d’un ampli ventall de possibilitats. Aquest escenari multiplica exponencialment les opcions de la recerca, la transferència i la divulgació; tanmateix, des d’una perspectiva humanista, exigeix també una reflexió epistemològica. El propòsit del II Congrés Internacional IRCVM no és altre que el de bastir un espai de debat sobre les oportunitats però també sobre els riscos i els reptes que plantegen les humanitats digitals aplicades a l’estudi del món medieval. Perfeccionar les eines tecnològiques per a la conservació del patrimoni històric només té sentit si aquestes poden ajudar-nos a copsar el valor d’aquest llegat i, de retruc, a mirar el nostre present amb un ull crític.
SESSIÓ 1: Del Spatial Turn al Deep Mapping: el valor de la territorialització
L’anomenat Spatial Turn ha revigoritzat l’interès pel territori i el paisatge entesos com la base física i dinàmica sobre la qual es desenvolupen els fets històrics. La facilitat d’accés a la cartografia digital i la seva capacitat per integrar la complexitat han esdevingut útils per als medievalistes. D’altra banda, la generalització de les eines GIS i l’exploració de noves tècniques d’anàlisi tridimensional i algorítmica han permès obtenir resultats que van més enllà de la simple representació cartogràfica, tot convertint el territori en una veritable font per a la recerca històrica.
SESSIÓ 2: El repte de la tercera dimensió: recerca i divulgació
L’aparició d’eines que faciliten la representació 3D dels objectes i estructures històriques i arqueològiques ha esdevingut un revulsiu en la recerca, no només pel seu valor en la divulgació de resultats, sinó també per l’interès que suscita dins del propi procés d’investigació. La generalització de nous programaris que faciliten la creació d’objectes tridimensionals, així com l’aparició d’impressores 3D cada vegada més precises converteixen la tercera dimensió en un repte necessari per a la recerca sobre el món medieval.
SESSIÓ 3: Del document al Data Mining: gestió de dades i recerca
Tradicionalment, la recerca històrica s’ha desenvolupat sobre un conjunt de documents escrits limitat a la capacitat de treball de cada investigador. Aquest fet es veu superat avui per les tècniques de lectura automatitzada de textos i per la gran capacitat de gestió dels sistemes d’etiquetat vinculats a la ciència de dades (data science). A través de la mineria de dades (data mining) som capaços d’analitzar avui volums ingents d’informació i extreure’n resultats que la recerca tradicional no hauria mai imaginat.
SESSIÓ 4: La gamificació com a eina de difusió i docència
Jugar sempre ha estat una bona manera d’aprendre, des de nens amb el joc simbòlic o de més grans amb els jocs de taula, els trencaclosques o els solitaris. Les eines digitals ens ofereixen l’oportunitat de desenvolupar jocs molt més complexos on simular situacions del present, recrear realitats del passat o inventar les del futur. Atès que els ambients medievals exerceixen una forta atracció entre tot tipus de públics, disposem d’una magnífica oportunitat per convertir els jocs en una eina didàctica i de difusió de possibilitats infinites.
SESSIÓ 5: Les xarxes socials en la recerca, difusió i docència
Tots som conscients del potencial de les xarxes socials per donar a conèixer les nostres activitats individuals i col·lectives. En elles tot és efímer i volàtil però, paradoxalment, deixa una petjada inesborrable. La no presència en les xarxes pot arribar a fer invisibles persones i projectes, mentre que l’excés de presència acaba avorrint. Tampoc totes les xarxes són iguals; cal saber escollir les que arriben al públic al qual ens volem dirigir. Una bona gestió de les xarxes és clau per difondre la nostra recerca.
Comitè científic
Thomas Aigner (ICARUS, St. Pölten Diocesan Archives)
Gemma Avenoza (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Lola Badia (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Giulia Bordi (Università degli Studi Roma Tre)
Maria João Branco (IEM, Universidade Nova de Lisboa)
Juan F. Castro (Incipit, CSIC)
Lluís Cifuentes (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Gemma Colesanti (CNR, Nápoles)
Blanca Garí (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Josep Lladós (CVC, Universitat Autònoma de Barcelona)
José M. Lucía Megías (Universidad Complutense de Madrid)
Carles Mancho (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Salvatore Marino (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Victor Millet (Universidade de Santiago de Compostela)
Daniel Piñol (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Mercè Puig (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Comitè organitzador
Presidenta: Meritxell Simó (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Maria-Reina Bastardas (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Meritxell Blasco (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Antoni Conejo (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Xavier Costa (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Joan Dalmases (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Marta Sancho (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Maria Soler (IRCVM, Universitat de Barcelona)
Preus
Quota d’inscripció: 90 euros
Estudiants, aturats i jubilats: 45 euros
Membres de l’IRCVM i d’ARDIT: 20 euros
Descarregar Call for Papers (Català)
Descargar Call for Papers (Castellano)
Download Call for Papers (English)